dijous, 30 de setembre de 2010

Imatges de la Festa Major

Divendres 24 de setembre de 2010



Dissabte 25 de setembre de 2010


Diumenge 26 de setembre de 2010


Dilluns 27 de setembre de 2010

dilluns, 27 de setembre de 2010

Cloenda de Festa Major


Puntualment ha finalitzat la Festa Major, primer el pirotècnic al pàrquing de l'estació, amb els tradicionals focs que han omplert el cel de la ciutat i posteriorment, el concert de Jerôme Lavoix, a la plaça de la Vila han posat el punt i final.
Jerôme Lavoix amb un concert íntim i elegant ha posat la banda sonora de la Festa Major.

Les imatges de la cloenda de la Festa Major



Les Músiques al Parc


Enguany ha estat la tercera edició de les músiques al parc del Fondo d'en Peixo, i ja és un dels espais consolidats de la Festa Major.

Les músiques al parc han presentat durant tres dies sons d'arrel que s'han barrejat amb les activitats de cultura tradicional, que tenen el seu lloc de partida o arribada al parc, en una conjunció gairebé perfecta.

Enguany, el mercat d'artesania de joves creadors de dissabte, la tarda magribina de diumenge i el circuit d'habilitat en bicicleta s'han sumat a les jornades al parc.

Entre els grups que han presentat les propostes: Bramapotin (sons aranesos), Emsemble_B (jazz, bossa nova), The Freak Fandango Orchestra (punky-gypsy-folk), Moya Kalongo (afrobeat), Johnny Freelance Expereince (electro acústic), Izurán (música magribina), The Pepper Pots (soul, ska), Bitxe (folk), Sittar Green (reggae, funk) i per posar la guinda Els Amics de les Arts, que ens han obsequiat amb versions de "el pinxo li va dir al panxo" i "el gegant del pi".

Algunes de les imatges de les músiques al parc


Circ i teatre de Festa Major

Els espectacles de teatre i el circ formen un dels itineraris bàsics de la Festa Major, durant tots els dies hem pogut gaudir d'activitats d'aquestes disciplines que ens han acostat a les arts escèniques des de diferents vessants.

La Cirquera, en la seva quarta edició, consolida la pl. de Pau Casals, com un dels espais protagonistes de la Festa Major, amb gran èxit de públic en les tres sessions d'enguany:la golfa de divendres, la de tarda de diumenge i la matinal de dilluns.
Les propostes originàries d'Argentina, Andalusia, Xile, Catalunya, Brasil, Veneçuela i Madrid han combinat diferents tècniques: malabars, acrobàcia d'alçada, cintes, equilibri, tel·les... han fet gaudir el nombrós públic que omplia les grades de gom a gom en les tres sessions.
El Teatre Modern, s'ha vestit de Festa Major, per acollir "Un déu salvatge", de Yasmiza Reiza. Tàndem que reinventa la mirada sobre els passatges musicals. El públic assistent amb un repartiment va gaudir d'allò més amb les diferents interpretacions d'uns músics excepcionals.

Algunes imatges de La Cirquera


Juan Perro i la Cabra Mecánica tanquen els concerts a la carpa de La Capsa]

Dues grans propostes musicals s'han passejat avui per l'escenari de La Capsa], amb diferents estils i diferents trajectòries però amb la qualitat i la bona sintonia com a comú denominador.

No és el primer cop que Juan Perro actua a la nostra ciutat, però cada cop que torna ho fa amb una gran proximitat i generant una bona sintonia que es recorda durant una bona temporada. Avui, l'antic líder de Radio Futura ha presentat el seu nou treball que no es comercialitzarà fins que acabi la gira... En aquesta etapa i, con en d'altres ocasions, es contagia dels sons cubans sense perdre matissos de blues, jazz.... Més enllà de la seva personalitat, la banda que l'acompanya està formada per grans noms de l'escena musical com el guitarrista Joan Vinyals... Una vegada més ha estat un plaer poder gaudir de Juan Perro.

La Cabra Mecánica tampoc són uns desconeguts a la ciutat. El guitarrista de la banda, Pepo López, és del Prat i, tant el baixista com el bateria actual, han estat també dinamitzant les jam sessions de La Capsa durant una temporada... Aquesta casualitat (o no) ha fet que el concert d'avui hagi estat especial. Per una banda, pel fet que avui alguns músics jugaven a casa, per l'altre, pel fet que, després de 15 anys, La Cabra Mecánica plega veles i posa punt i final al projecte que tants èxits els ha donat. El públic, conscient, s'ha entregat a un directe treballat i virtuós, amb una gran capacitat de connectar amb una música fresca i unes lletres plenes de metàfores sobre la quotidianitat...


La mescla de propostes ha estat un bon punt i final per a les nits de concerts a la carpa de La Capsa. Per l'any vinent més i millors.

Matinades, Trobada de gegants i sardanes

A primera hora del matí la Casa de Aragón i la Colla de Diables ha sortit a desperatar la ciutat a ritme de xaranga i petards. A continuació, la plaça s'ha omplert de gegants, que a les 11.30 hores del matí han començat a desfilar pels carrers de la ciutat fins al parc del Fondo d'en Peixo.

S'han passejat per la ciutat les colles de la Roca del Vallés, Sant Carles de la Ràpita, Barberà del Vallès, Castelldefels, La Granada, Corbera de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Malgrat de Mar, Dos Rius i el Drac d'or de d'Or del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet.

Les colles de la ciutat (Colla de gegants del Prat, Colla Gegantera del Delta del Llobregat, AMPA del Col·legi Mare de Déu del Carme i del Escola Charles Darwin i els Institut Salvador Dalí) han tancat la cercavila amb els diferents gegants, gegantes i gegantons... el Rotllà i la Griselda (la reialesa), en Pere i la Paulina (la pagesia) i en Joanet; l'Eulàlia i el Josep Canudas, el Sisquet i la Carmeta, el Carles, la Sara i la Jonquina, l'Estany i la Ricarda, l'Irialb i el Sadalí, i la Trueta i el Cosme...

La Trobada gegantera ha estat marcada per un emotiu record a Mònica de la colla gegantera del Prat.

A les 12 del migdia Amics de la Sardana ha organitzat la ballada tradicional a la plaça de la Vila, amb música de la Cobla del Baix Llobregat, posant el punt i final a les activitats de cultura tradicional de la Festa Major del Prat.

Algunes imatges


I el reportatge de elprat.tv

diumenge, 26 de setembre de 2010

Nit intensa a la carpa de la Festa Major


La segona de les nits de Festa Major ha estat marcada per la intesitat... Des de primera hora del matí, els i les fans de Chenoa han anat reservant els seus espais a primera fila, fent temps, cantant i compartint moments mentre esperaven l'inici del concert.

A les deu del vespre la carpa ja era gairebé plena d'un públic divers, curiós que, des del primer moment, s'ha entregat a un espectacle intens, de qualitat i vital que ha arrossegat fins i tot als més escèptics a moure's al ritme de la proposta de Chenoa. A més de presentar el seu darrer treball no s'ha pogut estar de tancar el seu concert amb la ja mítica cançó "cuando tú vas" acompanyada pel públic entusiasmat.

Els two mangui dj's no tenien una feina fàcil... Mantenir el ritme i el bon rotllo d'un directe tan contundent només pot fer-se amb taules i psicologia. I així, aquest tàndem de dj's han fet un set que ha sabut cosir diferents clàssics de les pistes de ball que han permès al públic seguir amb ganes al peu del canó.

El tribut a ABBA ha aplegat un públic divers que podia sorprendre a tothom. Nostàlgics i joves que han decobert el grup a partir del seu darrer boom comercial, s'han conjugat de forma perfecte per retre un tribut de qualitat i emoció que ha satisfet el públic rememorant els grans hits d'aquesta proposta musical que va marcar una època.

Se atormenta una vecina han arribat després d'una nit llarga però tothom estava reservant forces pel moment... Aquest grup té la capacitat de sorprendre i de treure la vitalitat del cos més cansat. Així, el públic jove s'ha entregat a les versions d'aquest grup que, més enllà de resseguir grans clàssics musicals, és capaç de fer-ho amb una qualitat musical i un directe fresc i simpàtic que fa que les seves actuacions sempre semblin curtes...

Tot i el nombrós públic disposat a veure sortir el sol des de la carpa de La Capsa], la música ja acaba i mica en mica l'espai queda buit esperant la posada a punt pel darrer dels concerts de la Festa Major del Prat que tindrà lloc en aquest espai. Us hi esperem!!

dissabte, 25 de setembre de 2010

Tamborinada, Trobada Castellera i Pratifoc

La tamborinada, la trobada castellera i finalment el Pratifoc són tres de les activitats de cultura tradicional que han omplert els carrers de la ciutat.



De bon matí, els tambors han omplert de sons el Prat, petits i grans ben guarnits per a l'ocasió seguien el Trenca-sons, que enguany celebraba el seu 10è aniversari, a la Tamborinada de Festa Major.

A mitja tarda, com ja és tradicional els castellers de Cornellà (els amfitrions), els borinots de Sants i els Capgrossos de Mataró omplien la plaça de la Vila de castells celebrant la Trobada castellera.
A la primera ronda:
· Els castellers de Cornellà han descarregat un 3 de 7 amb agulla
· Els capgrossos de Mataró han descarregat un 3 de 8
· Els castellers de Sants han descarregt un 2 de 7
A la segona ronda:
· Els castellers de Cornellà han descarregat un 5 de 7
· Els capgrossos de Mataró han descarregat un 4 de 8
· Els castellers de Sants han descarregt un 3 de 8
A la tercera ronda:
· Els castellers de Cornellà han descarregat un 4 de 7 amb agulla
· Els capgrossos de Mataró han descarregat un 2 de 8
· Els castellers de Sants han descarregt un 5 de 7

Fem explícit un reconeixement especial a Xavier Ibern que durant tants anys ha fet pedagogia a la nostra ciutat sobre el fet casteller.

I per finalitzar les activitats de cultura tradicional d'avui, el Pratifoc amb un gran desplegament de foc i petards que han omplert el casc antic de la ciutat. Enguany, el pollo ha estat acompanyat del Rufino de Sant Just Desvern, la Porca d'Argentona i el Drac de Castelló de la Plana. El ball final de les bèsties i els diables al ben mig de la plaça ha estat diabòlic, el fum i els aguts crits de les forques ho han envaït tot.

L'exposició de la Festa Major


Aquest matí s'ha inaugurat al Centre d'art Torre Muntadas l'exposició "Lluita i treball. El moviment obrer al Prat (1917-1978)" amb gran èxit de públic.

Entre el nombrós públic sindicalistes de totes les èpoques, des d'antics lluitadors antifranquistes fins a les noves generacions.

Especialment emotives han estat les paraules de Faustino Albadalejo, antic treballador de la Seda i reconegut lluitador sindical a la ciutat.

L'exposició es pot visitar fins al 7 de novembre

Algunes imatges de la inauguració:


I el reportatge de elprat.tv

Primera nit de concerts a la carpa de La Capsa]


La primera de les nits de concerts a la carpa de La Capsa] ha estat marcada per la música pop, el vent i quatre gotes. Durant la tarda el vent allunyava la pluja i acompanyava les bandes en les proves de so.


La Cola Jet Set ha pujat puntual dalt de l’escenari, tenien ganes d’aprofitar tots i cada un dels minuts per contagiar el públic i fer-lo gaudir del seu pop alegre i fresc, amb una posada en escena al més pur estil anys 60 amb quatre noies en primera fila… El seu ha estat un directe que ha enganxat, sobretot quan han recuperat el gran èxit de “los fresones rebeldes” per posar fi al seu concert i donar pas al segon grup de la nit.

La Bien Querida és una d’aquelles bandes que ha anat agafant volada en els darrers temps. El seu és un pop romàntic i íntim que embolcalla… Cap a mitjanit la banda ha pres l’escenari per presentar-nos un directe fidel al seu disc, en alguns moments massa homogeni i lineal però que ha agradat als nombrosos fans que cantaven algunes de les famoses cançons del grup.

El darrer grup de la nit, Astrud, no és el primer cop que presenta el seu pop pels escenaris de la Capsa], aquest cop però ho fan amb un format més agosarat. Acompanyats del col·lectiu Brossa, han reinterpretat els seus grans èxits amb arranjaments adaptats al conjunt de corda que els acompanyava… Els dos darrers bisos han complagut als nombrosos admiradors del grup, “hay un hombre en España que lo hace todo” y “todo nos parece una mierda”.

Mentre escrivim aquest post, Guille Milkyway, alma mater de La Casa Azul, està fent ballar els més noctàmbuls amb l’habitual domini d’un dj acostumat a jugar amb la pista de ball movent-se entre grans clàssics del pop i propostes desconegudes que fan gaudir a tothom de les seves sessions. Una excel·lent forma de tancar la primera de les nits de festa major!


Ja estem de Festa Major

El cercavila d'inici ha donat el tret de sortida a la Festa Major, a continuació Marina Rivadulla Rodríguez ha fet el pregó davant d'una plaça a vessar. Si us ho heu perdut, a continuació el podeu escoltar...



I un cop finalitzat el pregó, els focs d'artifici han posat el punt i final d'aquest acte emblemàtic per donar pas a la resta d'activitats de la nit.

A continuació podeu veure unes imatges



I el reportatge de elprat.tv

dimecres, 22 de setembre de 2010

CLIC PRAT, el concurs fotogràfic de la Festa Major


"Mostra'ns la teva Festa Major" és el lema d'aquest concurs fotogràfic que, enguany, arriba a la seva vuitena edició.

Grans i petits, no importa l'edat, podeu participar en aquest joc i descobrir la Festa Major des d'una perspectiva fotogràfica.

La gimcana està organitzada per l'Agrupació Fotogràfica i el Centre Cívic Jardins de la Pau. Només cal fer moltes fotos durant la festa i presentar les 9 que més t'agradin al Centre Cívic Jardins de la Pau.

Entre el 17 d'octubre i el 12 de novembre es realitzarà l'exposició d'una selecció de 50 fotografies. Diumenge 17 d'octubre, a les 19.30 hores es realitzarà el lliurement de premis (2 premis per categoria).

En aquest link trobaràs tota la informació

I anima't a etiquetar les fotos que facis de la festa, com Cultura , a facebook, per entre tots i totes crear l'àlbum de la Festa Major.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Marina Rivadulla, la pregonera de la Festa Major

El pregó que dóna el tret de sortida a la Festa Major, enguany, és a càrrec de Marina Rivadulla.

Marina Rivadulla és mestra especialitzada en llengua i literatura castellanes i té el Màster en Formació de Persones Adultes. Ha dedicat tota la seva vida professional a l'educació de persones adultes a la nostra ciutat. És una de les docents que ha liderat la transformació de la formació de persones adultes a Catalunya, en un procés que ha implicat importants avenços i canvis normatius.

El curs 1977-1978 va participar en la creació de la primera escola de persones adultes del Prat: l'Escola d'Adults Sant Cosme, que posteriorment va passar a ser l'Escola de Persones Adultes Terra Baixa. En aquest centre ha combinat la direcció amb la docència. També ha participat en l'elaboració de materials didàctics (Lengua y Literatura castellana para personas adultas, Editorial Roure).

D'altra banda, ha desenvolupat una intensa tasca en l'àmbit de la solidaritat i el desenvolupament. Ha participat en tasques d'alfabetització a Nicaragua: primer amb el Frente Sandinista i després amb l'Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador. Va impulsar la creació d'una associació homòloga, al Prat de Llobregat, que ha treballat pel desenvolupament comunitari tant aquí com a Nicaragua. També ha publicat diversos materials relacionats amb aquesta temàtica.

dilluns, 20 de setembre de 2010

Noves versions de la Sardana del Prat

La Capsa continua el projecte, endegat l'any passat, de treballar amb músics locals en versionar La sardana de Festa Major.

Enguany els músics que han col·laborat amb La Capsa, reinterpretant la sardana són: Dharma&Viyou, amb una versió power pop; Make i el seu hip hop electrònic i la versió funky-bulerías de Sittar Green.

El 1945 va estrenar-se la sardana La Festa Major d'El Prat amb música del mestre Jaume Ventura i Tort (L'Hospitalet 1911-1985) i lletra del pratenc Fernando Casanovas Civit. Des de la seva creació, aquesta peça ha sonat als carrers de la nostra ciutat cada mes de setembre.

Aquestes tres noves versions, s'uneixen a les de l'any passat de Los Gaiters del Llobregat (en clau tradicional), Iñaki Ezcurra (salsa i als sons mestissos), i Pigmy (pop, folk).

Aquestes versions així com l'original podran escoltar-se en diferents actes de la Festa Major del Prat, però també es poden descarregar de forma gratuïta des de la web de La Capsa. Les trobareu en mp3, i adaptades per a instal·lar-les als vostres telèfons mòbils.

Aquí podeu escoltar les tres noves versions de la Festa Major del Prat!


Dharma&Viyou


Sittar Green


Make

dissabte, 18 de setembre de 2010

Vestim la ciutat de Festa Major!


Per la Festa Major, no oblidis posar-te el mocador i engalana el teu balcó!

El mocador de la Festa Major, ja s'ha convertit en un símbol de festa i diversió. Un any més, es repartiran perquè tothom pugui posar-se'l per anar de gresca.
Els darrers anys s'ha optat perquè sigui de color blau, el color de la ciutat, tot i que cada any conté algun detall del cartell de la Festa. En fer-los del mateix color, l'objectiu és que es pugui fer servir els dels anys anteriors.

Per recollir els mocadors, cal omplir i presentar la butlleta del programa (pàgina 9). Es lliuraran, de forma gratuïta, 2 mocadors per butlleta.

Les banderes tenen un preu de 2 €

Banderes i mocadors es poden recollir a partir de dilluns 20 (fins que s'esgotin les existències), de 10 a 13 hores i de 17 a 19 hores, a:
· Oficina Municipal d'Informació de l'Ajuntament (pl. de la Vila, 1)
· Oficina d'Informació de Sant Cosme (c. del Riu Llobregat, 79)
· Centre Cívic Jardins de la Pau (Jardins de la Pau, s/n)
· Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa (c. de Dolores Ibárruri, 45)
· El Lloro (c. de Mariscal Joffre, 3)

dijous, 16 de setembre de 2010

Un apunt històric sobre la Festa Major

Joan Amades, el gran estudiós de les festes i tradicions catalanes explica a la seva obra imprescindible, El costumari català, que les festes majors són comunes al conjunt de pobles europeus i que tenen una essència i un origen comú, encara que difereixin en els detalls. Aquest origen s'ha de buscar en les creences primitives a l'entorn de l'existència de divinitats o genis, que són els posseïdors dels fruits de la terra. Les persones organitzen celebracions festives per gaudir dels seus favors i per agrair les collites.

La Festa Major del Prat té el seu origen en aquesta tradició comuna, que arrenca de les creences relacionades amb la fertilitat de la terra i l’agricultura, creences molt antigues i que, amb l’extensió del cristianisme, es vinculen amb alguna figura del santoral. En el nostre cas, aquestes figures religioses van ser Sant Pere i Sant Pau, patrons de la incipient vila del Prat i a qui es va dedicar el temple parroquial, un cop obtinguda la independència religiosa de Sant Boi, l’any 1544.

Ben aviat, però, la població del Prat, afectada per febres i malures degudes a la insalubritat general, va buscar l'ajut diví per fer front als seus mals i es va posar sota la protecció de dos sants metges, els germans Cosme i Damià, copatrons oficials des del 1560.

Aquesta doble protecció, de quatre personatges del santoral catòlic, és a l'origen de la confusió de molts pratencs i pratenques sobre qui són els patrons de la ciutat, dubte que s'ha plantejat, sobretot, a l'hora de fer més d'un treball escolar.

Des del segle XVI, la Festa Major se celebrava al juny, coincidint amb la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, tot i que l'església celebrava amb igual solemnitat la diada dels copatrons, el 26 de setembre.

Aquell Prat, i va seguir així durant molt de temps, centrava la seva activitat econòmica en l’agricultura cerealista. Els jornalers es queixaven que l'acumulació de feines a finals de juny, els impedia anar als oficis religiosos...i a gaudir de la festa! És per això que, poc a poc la festivitat del setembre, la dels copatrons, va anar adquirint més relleu, fins al punt que, tal i com expliquen en les seves obres Andreu de Palma i Jaume Codina, l'any 1830, les dues se celebraven amb la mateixa intensitat per, a partir d’aquella data, guanyar protagonisme la de Sant Cosme i Sant Damià.

Les celebracions consistien en l'ofici religiós, balls, jocs i curses. L'ofici religiós principal era solemne, amb el temple engalanat i l'assistència del consistori. Els jocs, dedicats a la canalla, eren els tradicionals: curses de sacs, cucanyes, trencar l’olla... Les curses amb més acceptació eren les que es feien a cavall, encara que també n'hi havia de velocitat.

Els actes més esperats eren els balls. Primer se celebraven a l'aire lliure, a la plaça o, en alguna ocasió, en alguna era propera. Al llarg del segle XIX, moltes d'aquestes activitats lúdiques, en el marc de la Festa Major o d'altres celebracions, sorgien de grups de joves que prenien la iniciativa de l'organització. Així, poc a poc van començar a impulsat els envelats –una mena de grans carpes, per a qui no els ha vist mai- per hostatjar els balls i que es convertirien en una de les imatges més emblemàtiques de les Festes majors.

Per a la Festa Major s'imposà el costum d'estrenar vestits, joies o complements així com de refer matalassos, emblanquinar i pintar les cases. Aquest costum, pel que fa a la indumentària, adquirí quasi un nivell de competència quan calia impressionar en els balls de nit.

A poc a poc, el Prat, seguint una dinàmica general, tendeix a la privatització dels espais d’oci: abandona l'espai públic i es tanca en cafès, penyes i associacions de tota mena. Al Prat, les primeres celebracions d'aquest tipus es feien a la Sala d'en Bou (a la plaça de la Vila, davant de l'Ajuntament) o a la Sala La Moderna (l'antecessora del Modern). Poc a poc, a mesura que anaven naixent entitats, aquestes concentraven les seves activitats més destacades per a la Festa Major i així anava guanyant en varietat i qualitat d’oferta. L'Artesà, l'Autonomista, Lo Llobregat, Les Flors ...competien entre elles per aconseguir fer l'acte més lluït.

L'esport no es quedava enrere i els equips locals organitzaven partits especials de Festa Major. El 1906 se celebrà una primera cursa ciclista que, tot iniciant una tradició que ha arribat als nostres dies, substituïa les antigues curses de cavalls. Fins a la Guerra Civil, fins i tot l'aviació participava de la Festa amb l'execució de vols acrobàtics sobre la ciutat.

Un element tradicional de les Festes Majors són els gegants. Les referències històriques de la presència de gegants a la nostra ciutat es remunten a l’any 1925 i, des d'aquest any, seran un element habitual. En aquells primers anys, els gegants es llogaven i no serà fins l'any 1954, quan l'Ajuntament acordà la compra d'una parella de gegants per al municipi, els que seran batejats com a Rotllà i Griselda.

Durant la postguerra, les entitats que van aconseguir tornar a funcionar, seguien tenint un paper destacat, tot i que, poc a poc, l'Ajuntament anava assumint més protagonisme. Els balls, a l'Artesà o a la Cervantes, seguien sent un referent ciutadà. El 1943 s'inicià la Xarxa d'altaveus, una experiència original que encara avui continua de la mà d'Amics d'El Prat.

Des del retorn dels ajuntaments democràtics, l'Ajuntament actua com a principal promotor de la Festa Major, en especial a causa dels alts costos econòmics de moltes activitats. Malgrat això, la Festa Major és tot un símbol d'implicació i participació. El conjunt de la ciutat viu i gaudeix de la festa, però són molts i moltes els que ho fan a través d'entitats que donen vida a alguns dels actes més singulars i populars.

Marga Gómez

Directora Arxiu Municipal del Prat de Llobregat


Algunes fotos antigues de la Festa





dimecres, 15 de setembre de 2010

Els detalls del cartell

El cartell d'enguany de la Festa Major, incorpora un munt d'elements gràfics que fan referència a la ciutat, ja els heu trobat?

· Emmarcant l'escut trobem l'edifici de l'Ajuntament, amb les torres d'aigua
· La clau i l'espasa de l'escut de la ciutat
· L'aeroport i els avions estan presents al cartell, fins i tot la T1 (a l'espasa)
· També la fira té un pes específic: les cadires voladores, les nòries de la clau, les pomes dolces, els cavallets, les bruixes que apareixen als coets...
· I un dels productes amb denominació d'origen, la carxofa del Prat