diumenge, 28 de setembre de 2014

Dissabte a l'estació: clàssics, hits i molta festa!

Dissabte de Festa Major, la carpa… Una nit que ha despertat polèmiques, crítiques i dubtes des que va fer-se públic el cartell de la Festa Major. Per a què enganyar-nos? El carrer anava ple d’opinions i idees preconcebudes sobre la presència de Georgie Dann. Amors i odis a parts iguals.

Però a poc més de les 21:30h tot començava a aclarir-se, La carpa s'anava omplint a vessar de gent d’edats ben diferents que l'ambient era ple l’expectativa i de ganes de festa. Georgie Dann té tants hits que, des del minut 1, tothom ha tingut clar al què venia… BALLAR, amb majúscules.
Entre els ritmes estiuencs, les ballarines, els canvis de vestuari, les coreografies i la simpatia, el concert de Georgie Dann ha seduït a escèptics i entregats. A més, descobrir al Georgie Dann clarinetista ha estat, per a molts, una molt grata sorporesa. Així com la irrupció de gent de la nostra ciutat que l'ha acompanyat ballant algun dels seus hits. Els ha fet tots: El Chiringuito, el nrego no puede i una llarga set list impossible de reproduir.

Com en tot dissabte, els públics de la carpa van canviant a mesura que la nit avança. Jesús-Eloy Dj als plats ha ambientat aquests canvis donant-lis vida i ritme amb unes sessions que connectaven i creaven complicitat. Aquest pratenc, que va començar a punxar en la geografia nocturna de la nostra ciutat: Artesà, La Capsa, Casino per després fer el salt a Malalts de Festa i altres sales més techno com Pacha Barcelona ha sabut acomplir amb una missió més que complicada, trobar els ritmes i moments per fer ballar a persones ben diverses.

La Oquesta Mondragón té un líder clar, Javier Gurruchaga. El frontman d’aquesta mítica orquestra sap acompanyar-se de grans músics i sap seduir-nos i entregar-nos a la música i la nit. Seducció en forma de grans temes i d’una qualitat i fluïdesa que s’ha traspassat a la carpa on gent de totes les edats ha disfrutat d'un concert en què hem pogut escoltar versions dels Beatles del seu darrer treball, Liverpool i també grans hits com Viaje con nosotros.

L’Histerisme ha ocupat la carpa de l’estació mentre la cercavila nocturna arribava a la Renfe (amb més de 20 penyes participants!). Músics enèrgics, entranyables, frikis i entregats a parts desiguals. Són els trencapistes, els intensos, els desbordats. Com un tsunami de so i força que arrenca els peus de tothom del terra per entregar-se i acabar la nit a dalt de tot. I és que no deixaven ni agafar aire, ni parar a plaudir algunes de les seves cançons, gags o disfresses impossibles amb què han guarnit una proposta festiva, desenfadada i gratificant per un dissabte a la nit.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada