divendres, 26 de setembre de 2014

PREGÓ FESTA MAJOR EL PRAT 2014

Fotografia de Manuel Garcia

Bona nit a tothom i benvinguts a una d’aquestes nits màgiques que ens ofereix el calendari. I aquesta ho és, òbviament, perquè és la nit en què encetem la festa gran de la ciutat, la nostra Festa Major.

Sempre he pensat que una de les millors coses que es pot demanar a un pregó de Festa Major, com el que estic fent jo ara, és... que sigui curt (tots tenim ganes de començar la Festa) o... que sigui entretingut. Així doncs, com que jo em dedico a la creativitat, he triat les dues opcions. Breu i diferent.

Primer, una pregunta:

Com és que la gent del Prat som diferents de la resta del món?

Sempre que porto algú d’arreu del planeta a visitar la nostra ciutat, acaba dient el mateix; ‘És increïble la quantitat d’inquietuds i d’iniciatives que hi ha en marxa aquí’. De fet, avui tenim a la plaça gent que ha vingut des de Suècia, per escoltar el pregó. Salut Catomaros! Bé, el tema és que això és una realitat estadísticament inqüestionable. Per a qualsevol disciplina artística, cultural o esportiva que puguem imaginar, al Prat hi ha una associació, una entitat, un club, una colla d’amics, un parell d’il·luminats o el que sigui, que hi treballa de valent per promoure-ho. I aquest procés està en constant creixement...

Segon, una resposta:

Som diferents, perquè aquesta terra és diferent.

Un dia, em va parar un paio pel carrer i em va demanar pel “Casco Colonial”. Em va enxampar tan despistat que estava a punt d’enviar-lo a comprar colònia a la Kary. Resulta que es referia al nucli antic. Ja li vaig aclarir que aquí no hi ha casc colonial perquè això no va ser mai cap colònia. Si això hagués estat terra ferma en temps dels romans, haguessin conquerit tot el món antic, tret de l’aldea de l’Astèrix i El Prat. De fet, li van posar el nom al nostre riu Llobregat com un senyal d’alerta. Es diu riu de fang, del llatí Rubricatus, perquè més d’un i de dos que anaven cap a Barcelona, no hi van arribar mai, empassats pel fang.

I és que aquesta era una terra salvatge, de pantans, on només hi vivien mosquits infecciosos i serps d’aigua. Que penses, ja devien tenir ganes de venir a viure aquí, els primers que van venir, ja que el millor que et podia passar és que l’epidèmia que agafessis fos lleu... Però com deia l’estimat Jaume Codina, la gent del fang era ben diferent. Gent valenta, dura, amb iniciativa i... tossuda com no n’hi devia d’haver altra. Van dir allò de: ‘Aquí s’hi pot viure perquè ho dic jo’. I li van guanyar la terra al Delta, lluitant i inventant solucions per a tot com desesperats.
I així, tota aquella energia de lluita es va anar materialitzant en aquest esperit de creativitat i treball que, encara avui, s’encomana a tothom que s’acosta per aquí...

Tercer, porto proves per demostrar que això és ben cert. Coses que fem la gent del Prat, un dia qualsevol. Si us plau, pareu atenció a la pantalla.


I ens hem deixat al tinter moltíssimes més cosses, però com he dit al principi, es tracta de fer-ho curt, tot plegat. Gràcies a tots els que heu col·laborat per a poder fer aquest vídeo, que és un bon testimoni de com som, en breus pinzellades, la gent d’aquesta ciutat.

De fet, però, falta la seqüència  més important en aquest vídeo. És la seqüència final on sortiu tots vosaltres. Farem ara un petit experiment creatiu tots junts. El Prat Televisió us està enregistrant en vídeo, des d’aquí dalt i des d’altres punts de la plaça. Si us plau, traieu els vostres telèfons mòbils i enfoqueu la pantalla encesa cap aquí tots alhora.  I ara aixequem els mòbils i belluguem els braços al ritme dels tambors dels diables. Molt bé, fem vibrar la plaça tots a l’una!!!

Que grans que sou!!!! L’any passat el gran Lolo Herrero us va fer una magnífica foto des d’aquí i avui sou els protagonistes d’aquest vídeo que penjarem a Internet. Un aplaudiment per la gent del Prat!!!!

Perquè no només tenim les potes blaves, vivim a tocar del riu i del mar i dormim a sota d’un bolet gegant de formigó que canvia de colorins cada nit. Som gent ben especial perquè som com som i a més, som l’enveja podrida de les ciutats veïnes. I per ratificar-ho, us convido a celebrar la Festa Major com només nosaltres sabem fer-ho.

Fem nostre el carrer i fem gran la Festa.

BONA FESTA MAJOR A TOTHOM!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada